• Skip to main content

Puig i Cadafalch

Arxiu Comarcal del Maresme

  • Inici
  • Visió Documental
    • 1. Puig i Cadafalch i el Maresme
    • 2. Aproximació privada
    • 3. Projecció pública
    • 4. Obra Arquitectònica 1
    • 5. Obra Arquitectònica 2
  • L’Estendard
    • 1. Mataró i Ripoll a la darreria del segle XIX
    • 2. Josep Puig i Cadafalch i Ripoll
    • 3. La Restauració del Monestir de Ripoll
    • 4. El nou estandard vint anys més tard
  • Agenda
  • Publicació
  • Menú
    • L’Arxiu
    • El Vidre
    • El Celler
    • Hospital Mataró
    • Mataro Potatoes
    • Pergamí 436

 

4. El nou estandard vint anys més tard

 

1. Mataró i Ripoll a la darreria del segle XIX 2. Josep Puig i Cadafalch i Ripoll 3. La Restauració del Monestir de Ripoll 4. El nou estandard vint anys més tard

El nou estandard vint anys més tard

El Grup d'Història del Casal va promoure una reproducció de l'estendard del 1893 i la seva col·locació a la basílica de Santa Maria de Ripoll on, des del 1997, llueix en la nau central del temple. El projecte es basà en els dissenys efectuats per l’artista mataroní Joan B. Parés partint de la documentació – fotografies de l'època, els dissenys conservats de Josep Puig i Cadafalch i les descripcions de la premsa de l'època. El disseny, doncs, fou una síntesi entre l'estendard que es feu el 1893 i el disseny de Josep Puig i Cadafalch.

L'elaboració dels brodats anà a càrrec dels tallers Slabbinck de Bèlgica a partir del disseny de Joan B. Parés. L'artesà serraller Rafel Codina i March de Mataró va encarregar-se de l'estructura de forja sustentant i dels elements decoratius de contrapès. Les artesanes Margarida i Teresa March i Farràs van realitzar els medallons esmaltats i l'artesà del vidre Felip Aguilar els medallons de vidre.

Econòmicament el projecte va superar els cinc milions de pessetes, quantitat que s'obtingué per subscripció popular durant el període 1994-1997 mentre va durar el projecte. Nombrosos mataronins i ripollesos van implicar-se d’una manera o altra en la iniciativa i entitats i associacions d'arreu van organitzar activitats de divulgació per a recollir diners.

L'estendard actual. (Fotografia Parròquia Santa Maria de Ripoll)

Joan B. Parés amb els dissenys. (1996)
Sobres amb el mata-segells commemoratiu editats pel club Filatèlic de Mataró i el Cercle Filatèlic i Numismàtic de Ripoll, respectivament, estampats el dia del comiat a Mataró i el d'arribada a Ripoll.

L’estendard bell de nou a Ripoll.

El 8 de novembre de 1997 l’estendard fou exposat en un acte de presentació a la ciutat de Mataró davant l’altar de Sant Josep de la basílica de Santa Maria. Uns dies després, el 28 de novembre, l’estendard fou exposat novament, ara a la capella dels Dolors, en un acte de comiat abans de dur-lo a Ripoll. El mateix escenari on el 29 de juny de 1893 s’havia acomiadat l’estendard original.

El 30 de novembre, l'estendard fou col·locat a la nau central de la basílica de Santa Maria de Ripoll en un acte solemne presidit pels alcaldes de Ripoll i Mataró i el Bisbe de Vic. Els dissenys originals de Joan B. Parés foren dipositats al Museu Etnogràfic de Ripoll.

En acabar l'acte, a la plaça del monestir, la colla castellera Capgrossos de Mataró va fer una actuació i l’Agrupació Sardanista de Ripoll va organitzar una ballada de sardanes amb la presència dels gegants de Mataró i Ripoll. El Cercle Filatèlic i Numismàtic de Ripoll i el Club Filatèlic de Mataró van fer un mata-segells commemoratiu ques’estampà aquells dies.

Festa de lliurament de la reproducció de Joan B. Parés. (1997) (Fotografia E. M. Llovet)

1. Mataró i Ripoll a la darreria del segle XIX 2. Josep Puig i Cadafalch i Ripoll 3. La Restauració del Monestir de Ripoll 4. El nou estandard vint anys més tard