3. La Restauració del Monestir de Ripoll

La Restauració del Monestir de Ripoll

«Anem a restaurar, no precisament el monestir de Ripoll, sinó Catalunya»

Josep Morgades, bisbe de Vic (1886)Des de la dècada dels seixanta del segle XIX s’havien promogut diversos intents de restauració de la basílica del monestir de Santa Maria de Ripoll. Les obres no s’emprengueren de forma decisiva fins al 1886 quan en la Reial Acadèmia de Belles Arts de Barcelona es va fer una crida a la restauració constituint-se juntes locals per a la restauració arreu del territori. Començava així la segona gran campanya político-religiosa després de la del mil·lenari del monestir de Montserrat del 1880. Si Montserrat era el cor de Catalunya, Ripoll n’era el bressol. Montserrat havia representat el retrobament del país amb el catolicisme fixant multitudinàriament aquest caràcter del catalanisme. Ara Ripoll representava el retrobament amb els orígens nacionals i ambdues campanyes esdevenien la síntesi simbòlica del moviment renaixentista i la base ideològica de les seves aspiracions que havia de conduir, poc després, a l’articulació política del catalanisme.

L’Associació Artístic Arqueològica Mataronesa

L’historiador Josep Maria Pellicer, d’origen ripollès i mataroní d’adopció, amb Terenci Thos i Codina, Josep Puig i Cadafalch i Emili Cabanyes, entre d’altres prohoms mataronins, el 1888 van fundar l’Associació Artístic Arqueològica Mataronesa, la primera associació catalanista de Mataró.

L’Associació va actuar com a junta local de Mataró per a les obres de Ripoll. Des de l’Associació es va impulsar la campanya, es van aconseguir fons i es va confeccionar un estendard d’ofrena que es portà a Ripoll el dia de la consagració del temple, restaurat l’1 de juliol de 1893.

L’estendard de 1893

L'estendard fou dissenyat per Josep Puig i Cadafalch. Era un treball brodat a mà de 7 metres de llargària i 1'5 metres d'amplada. En una banda hi havia la figura de Sant Jordi amb el drac damunt les quatre barres i a la part superior s’hi llegia: «Presentalla de l’Associació Artístich Arqueologich Mataronesa de la ciutat de Mataró a Santa Maria de Ripoll». A l'altra s'hi reproduïa la Mare de Déu envoltada per una orla on s'hi llegia el vers de la tornada d’un poema de Terenci Thos i Codina «Regina de Catalunya tornau-nos la llibertat» damunt les quatre barres. A la part superior un text deia «Any del senyor MDCCCXCIII quarta dedicació del temple en los jorns de la renaixença de la pátria». A la part inferior hi anaven uns serrells de metall forjat i esmaltat que servien de contrapès.

S’ha conservat l’esbós original de Puig en aquarel·la de la banda de Sant Jordi, que presenta trets lleugerament diferents del resultat final dels brodats, però no el de la Mare de Déu, sí que s’han conservat però dos esbossos previs que foren desestimats. La banda de Sant Jordi és molt similar encara que hi incorpora la creu de Sant Jordi damunt les quatre barres. En el de l’altra banda, en lloc de la Mare de Déu, hi ha representat l’escut de l’Associació Artístic Arqueològica Mataronesa i la bandera de Mataró.

El 1936 l’estendard fou despenjat a trets i destruït.

«una colla d'homes, alguns d'ells coneguts i molts d'altres que semblaven forasters feien "neteja" al Monestir [...] intentant aixecar la llosa que, a l'entrada de la nau central, cobria la tomba del bisbe Morgades. [...] i van organitzar un animat partit de futbol amb la calavera del pobre bisbe. [...] Abans de sortir corrent, espantats, vam veure que alguns d'aquells homes disparaven contra la corda que sostenia l'estendard [...] Burxant amb perxes, estirant amb cordes o enfilant-se on podien, aquells homes van acabar per aconseguir que l'estendard caigués, i ben aviat va anar a engrossir la pila d'imatges i objectes de culte que s'amuntegaven junt a la porta principal.» (testimoni de Xavier Anton, 1998).