2. Josep Puig i Cadafalch i Ripoll

Josep Puig i Cadafalch i Ripoll

La vinculació de Puig i Cadafalch amb Ripoll s’inicià amb la participació de l’Associació Artístic Arqueològica Mataronesa de la qual ell era vocal a l’edat de 21 anys. Ell fou qui dissenyà per a aquesta Associació l’estendard modernista que es va lliurar el dia 1 de juliol de 1893 en les festes de la consagració de la basílica restaurada.

Dissenyà també la làpida commemorativa lliurada per la Unió Catalanista que encara es conserva al porxo de la basílica. El relleu representa una escena típica de les obres de Puig, Sant Jordi matant el drac. A la part inferior esquerra, entre motius vegetals i heràldics, s’hi representa la figura del bisbe de Vic Josep Morgades dins d’un baldaquí. La seva confecció va anar a càrrec de la casa Masriera, per les inscripcions de bronze; els escultors Montserrat i Llasser van treballar els relleus; els germans Sunyol s’encarregaren de l’execució i Antoni Coll, arquitecte-conservador del Monestir va supervisar la instal·lació el 23 d’abril de 1898.

Malgrat que inicialment la Unió Catalanista va promoure la confecció de l’urna provisional de les restes de Guifré el Pelós, les despulles del comte no aconseguiren un mausoleu definitiu fins 1982. Entre els diversos projectes no reeixits, n’hi figura un de Puig i Cadafalch elaborat pels volts de maig de 1918. L’esbós no ha arribat a nosaltres, però sabem que va visitar el temple per recollir dades pel seu projecte i que tenia previst construir un baldaquí sobre l’urna utilitzant materials de construcció el més bonics possibles.

Però potser la relació més rellevant de Puig i Cadafalch amb Ripoll va ser com a historiador de l’art. Des del 1915, visità el monestir diverses vegades per prendre notes per la redacció dels seus nombrosos estudis sobre el romànic català i s’interessa tant per l’edifici i el claustre, com per la portada monumental. Sobre aquesta, va publicar, l’any 1925, l’estudi detallat “A propos du portail de Ripoll”, contestant a les conclusions de Georges Sanoner a la revista parisina Bulletin Monumental. Aquest escrit i la conferència pronunciada a l’Institut d’Art i Arqueologia de la Universitat de Paris, el 31 de gener del 1933, ajudaren a difondre aquest monument dins l’àmbit acadèmic francès i europeu.