Mataró i Ripoll eren a la darreria del segle XIX, com encara ho són ara, dues ciutats ben diferents però des d’aleshores tenen un nexe emocional que les uneix entre sí amb un lligam molt simbòlic, l’estendard modernista de Santa Maria de Ripoll i l’home que el va fer possible, Josep Puig i Cadafalch.
Mataró, al tombant de segle, era una ciutat molt dinàmica. Força famílies que havien fet guanys amb el comerç americà anaven orientant el negoci familiar a la indústria tèxtil. Aquesta veia substituir a un ritme vertiginós els vells i petits vapors domèstics en grans naus que donaven feina a centenars de treballadors. Aquell fenomen va propiciar l’arribada de molts treballadors procedents del Maresme, del Vallès, la Selva i Osona fent que la ciutat encetés una fase d’expansió urbanística que seguia el pla de correcció i eixample de 1878. Així les coses, a inicis del segle XX Mataró ja ranejava els 20.000 habitants i era una de les principals ciutats del país en nombre d’habitants. Les successives ampliacions i millores de la xarxa ferroviària que havia inaugurat Mataró l’any 1848 i les millores en la xarxa de carreteres anaven estrenyent la connexió amb les poblacions veïnes i sobretot garantien agilitzar les comunicacions amb Barcelona i Girona. L’efervescència econòmica i demogràfica anà acompanyada d’un gran desvetllament cultural del qual l’Associació Artístic Arqueològica Mataronesa i concretament Josep Puig i Cadafalch, que en formà part, en són els principals representants.
Per les mateixes dates Ripoll comptava amb uns 5000 habitants. La seva tradicional indústria metal·lúrgica s’anava bandejant en benefici de la indústria tèxtil que emprava la força de l’aigua del Ter i del Freser per posar en moviment els engranatges dels flamants telers. L’any 1880 arribà el ferrocarril i Ripoll esdevenia el principal punt de connexió del país amb el Pirineu Oriental. També el creixement urbanístic i demogràfic anava donant passes de gegant al mateix ritme que ho feia la cultura. Tot el país, gràcies a la cultura romàntica i patriòtica de la Renaixença, posà el cor a Ripoll que aviat es guanyà l’apel·latiu indiscutible de Bressol de Catalunya. Fou en aquelles dates i precisament de retruc de l’entusiasme que Ripoll i tot el que la ciutat representava i havia representat en el passat medieval suscitava en els caps i els cors dels homes i dones de la Reinaixença, que s’inicià la restauració del monestir de Santa Maria de Ripoll. En aquesta simbòlica actuació la major part del agents catalanistes s’hi abocaren amb entusiasme i un dels més destacats fou Josep Puig i Cadafalch.
